KUZMAN, Martín

DADES PERSONALS

País de naixement | País procedència
Iugoslàvia
Lloc de naixement
Trnje (Donja Lendava, actual Eslovènia)
Data de naixement
04/11/1919
Data de defunció
1979
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Iugoslaus
Professions
Militars | Policies
Miners | Picapedrers
Ideologies polítiques
Comunisme
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)

ESTRUCTURA MILITAR

BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA

1936-1939

gen. 1936

jul. 1936

ag. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

març 1939

abr. 1939

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

febr. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

Llegenda d'icones

Batalla
Esdeveniment
Brigada
Més informació
  • Va néixer i criar-se a la regió de Prekmurije, situada al nord-est d'Eslovènia, a la frontera amb Hongria. Després d'anar a l'escola primària, va començar els estudis a l'Escola Tècninca de Ljublijana, però va haver-los d'abandonar degut a la situació de repressió. Era membre de la Lliga de la Joventut Comunista de Iugoslàvia (SKOJ) l'any 1934, va ser detingut dues vegades, i l'any 1935, va ser condemnat a un any de presó per la seva participació en una vaga. Un cop va sortí, emigrar cap a Franá on va afiliar-se a la CGT. 
  • Arribà a Espanya el 2 d'abril de 1937. Va ser destinat com a militar a la XIII Brigada. Allà va participar amb el grup de guerrillers encarregats de realitzar els sabotatges a les darreres línies enemigues. Aquesta activitat estava fora del control de la Brigada, fet que explica l'absència de documents als arxius de la RGASPI de Moscou. Ascendir al càrrec de sergent. 
  • Després de participar a la Retirada, va ser internat a França, on ja no va tornar-se a implicar a cap de les activitats polítiques que organtizava l'organització comunista de manera clandestina, gràcies això va poder tornar a Iuglosàvia. 
  • L'any 1940 va fer el servei militar per tal d'enrolat-se al 16è regiment durant l'atac de les forces de l'Eix el 6 d'abril de 1941. Va ser fet presionar al sud de Belgrad, on li van caure 12 anys de detenció, però s'escapà al gener del 1942 per tal d'anar a servir als destacaments de la petita serralada de Fruška Gora situada al nord-est de la capital sèrbia. Aquesta posició entre les valls de Danubi i Sava permetia atacar a les comunicacions alemanyes. Martin va resultar ferit tres vegades per realitzar aquest tipus d'accions: al maig a Tuzla (Bòsnia oriental); a l'agost a Travnika (Bòsnia central) i greument ferit a l'octubre a Mostar (Hercegovina) on va tenir una llarga hospitalització fins el març de 1945. 
  • Finalment el gener del 1946 va ser desmobilitzat, amb el grau de capità de 1a classe. Martin va rependre la seva activitat com a miner a Eslovènia. Es casà i va ser actiu al Partit Comunista de Iugoslàvia (KPJ) i a organitzacions de masses com el Front Popular, sindicats i associacions de veternas. 

MAPA DE VIDA

batalles hospitals camps
Mapa