Confédération Générale du Travail (CGT) (Confederació General del Treball)

La Confédération Générale du Travail (Confederació General del Treball) va néixer el 23 de setembre de 1895 a Llemotges, a partir de diferents sindicats i federacions industrials existents a França. En principi, es va considerar com una organització sindical no política. Al seu si era molt important el sector anarcosindicalista. El 1906 el Congrés d'Amiens va aprovar la coneguda com a Carta d'Amiens, on reafirmava la seva independència d'acció sindical respecte als partits polítics. En esclatar la Primera Guerra Mundial la CGT va col·laborar en l'esforç francès.
En el marc dels grans debats de l'esquerra arran de la Revolució Russa, la CGT va patir una escissió, quedant-se en el seu si els reformistes de tendència socialista, i sortint els comunistes o revolucionaris, que formarien la CGT-Unitària. En el procés d'acostament de socialistes i comunistes que s'estava donant al sud d'Europa, especialment a Espanya i França, i en paral·lel a la creació dels dos Fronts Populars, el 1936 es va produir la reunificació de les dues tendències.
Durant la Guerra Civil espanyola, la CGT va recolzar activament els seus companys de la CNT i de la Federació Anarquista Ibèrica. Dels més de 9000 voluntaris francesos de les Brigades Internacional, uns 700 estaven afiliats a la CGT. 
El 1940 el govern de Vichy va dissoldre el sindicat. Alguns activistes van passar a la clandestinitat, d'altres es van unir a Pétain. El 1943 es va reunificar a la clandestinitat i va participar en la resistència. El 1944, en produir-se l'alliberament de França, la CGT es va convertir en el principal sindicat, unint diferents organitzacions sindicals. Aquest va ser el moment, a més, de la seva clara aposta pel comunisme, en paral·lel a l'auge del Partit Comunista Francès. Això provocaria que les tendències socialistes i democristianes marxessin de la CGT i fundessin, el 1948, Força Obrera. Nombrosos exiliats i emigrants espanyols van militar a les seves files.
A partir dels anys 70 va començar a defensar una esquerra cada cop més moderada: va començar per donar suport al conjunt de partits d'esquerra, incloent el Partit Radical d'Esquerra i el Partit Socialista francès, i als 80 va començar a distanciar-se dels comunistes, dels quals es va desvincular completament als anys 90. El 1995 va deixar de formar part de la confederació comunista Federació Sindical Mundial i es va anar dirigint cap al centreesquerra. El 2006 va entrar a la Confederació Sindical Internacional.