DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
KORN, Adela
KORN-SZERMAN, Adela
SZERMAN, Adèle
País de naixement | País procedència
Bèlgica
Polònia
Lloc de naixement
Ktakóv, Cracòvia
Data de naixement
26/09/1909
Lloc de defunció
París
Data de defunció
16/04/1990
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Belgues
Jueus
No brigadistes
Polonesos
Voluntaris no combatents
Professions
Personal sanitari auxiliar
Sastres | Modistes | Cosidores
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
Gestapo
Moviments de resistència | Maquis | Oposició al nazisme
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Abans d'arribar a Espanya ja tenia una llarga carrera política, era membre del Socors Roig Internacional, de l'Associació judeocomunista belga Prokor, de diverses clubs i patronats i també del Partit Comunista de Bèlgica.
- Al començar la guerra a Espanya va fer cursos intensius d'infermeria a Brusel·les i Anvers.
- S'allistà a Bèlgica, arribà a Barcelona l'1 de maig de 1937.
- Parlava yiddish, polonès, alemany, francès, flamenc i espanyol.
- Va treballar d' infermera auxiliar, era germana de la també infermera auxiliar Ana Korn.
- Va servir d l'Hospital d'Ontinyent i va formar part de la cèl·lula comunista creada allà per fer treball polític.
- El 13 de juny de 1937 s'afilià al SRI d'Ontinyent.
- Era d'esposa del capità Alter Szerman, de la XIII Brigada Internacional.
- Quan van donar per desaparegut al seu marit a la Batalla de l'Ebre, va estar un temps vivint a casa de la familia de Teresa de Azcárate a Barcelona, finalment el van localitzat ferit en un hospital.
- Tornà a Bèlgica en acabar la Guerra Civil.
- Durant l'ocupació alemanya formà part activa de la Solidatitat Jueva, una associació creada entre d'altres coses per rescatar nens jueus. També va ser la directora del Moviment Feminista a Brusel·les (1941-1942) i va ser membre dels partisans a partir de 1942 on va arribar a ser comandant.
- Va ser arrestada per la Gestapo i internada primer a la presó de Sint-Gillis i deportada el 27 de febrer de 1944 al Camp d'Auschwitz, va ser alliberada del Camp de Ravensbrück l'any 1945.
- Rebé diverses condecoracions un cop acabada la guerra.
- Va tornar a Polònia, però l'intens antisemitisme que s'hi respirava va resultar la més gran decepció de la seva vida, fins al punt que a l'any 1957, juntament amb el seu matit i la seva germana Anna, van aconseguir un visat per sortir de Polònia i anar a Israel. De fet, mai van tenir la intenció d'anar a Israel i en una escala a l'aeroport de Zaventem van quedar-se a Brusel·les. Allà van rebre l'ajuda de les seves antigues companyes d'Ontinyent, van viure uns quants mesos a casa de la doctora Guta Gelibter.
- A partir d'aquest moment no van voler saber res del Partit Comunista, tot i així l'estat belga els va tenir vigilats força temps.
- A principis dels anys setanta va tornar a Ontinyent acompanyada d'una amiga francesa i va intentar trobar l'edifici de l'hospital però tothom semblava tenir por de contestar-li i finalment no el va poder trobar. Segurament els franciscans que l'ocupaven tampoc l'haguessin rebut gaire cordialment.
- Va viure entre Israel i Brusel·les i finalment va marxar a Paris on va morir l'any 1990
- A Brusel·les hi ha una Stolpersteine davant de la casa on va viure, es va col·locar l'any 2016.
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa