Socorro Rojo Internacional (SRI) (Socors Roig Internacional)

La Solidaridad Internacional Antifascista (Solidaritat Internacional Antifeixista) fou una organització humanitària internacional i no governamental fundada a Espanya el 27 de maig de 1937 per la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb altres organitzacions llibertàries com la Federació Anarquista Ibèrica i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), membres del Moviment Llibertari Espanyol.
Com a cos humanitari i polític a favor de l'anarquisme, la SIA es va dissenyar com a resposta al predomini dels comunistes i de les seves organitzacions (Socors Roig en particular) en la política pública durant la Guerra Civil espanyola.
Exremadament activa a França (el 1938, comptava amb més de 45.000 membres dividits en 350 seccions) com a organització internacional, aviat es va establir a diversos països, especialment als Estats Units i a Anglaterra. El 1937 també van aparèixer altres branques al nord d'Àfrica, Suècia i Portugal. Però va ser sobretot el 1938 quan l'organització es va refermar a nivell internacional, creant seccions a Xina, Japó, Uruguai, Xile, Mèxic, Argentina, Austràlia, Països Baixos, Palestina i Canadà.
Dissenyada des del principi com una organització humanitària per donar suport al Moviment Llibertari Espanyol i a la Revolució Social, durant tota la Guerra Civil la SIA va ser un mitjà de difusió de les idees anarquistes. Per al Moviment Llibertari Espanyol (MLE) aquesta estructura havia de permetre omplir la necessitat vital de la CNT de trobar suport a l'estranger per combatre políticament la Internacional Comunista i millorar l'abastament d'armes, equips mèdics, aliments, etc. Tot i que la CNT era part d'una organització internacional, l'Associació Internacional de Treballadors, aquesta tenia poca influència i marge de maniobra per a ajudar. La creació de la SIA, una vegada votada i decidida per la CNT començà amb l'establiment de seccions locals, totes fora d'Espanya. En qüestió de mesos, la SIA va reunir milers de membres.
Ràpidament fou enviada a intervenir sobre el terreny per tal de superar la manca d'eficàcia de les organitzacions ja existents. Entre juny de 1937 i gener de 1939 les seccions hospitalàries i sanitàries de la SIA foren presentades tant al front com a la rereguarda. Reconegudes per l'Estat Major republicà i el govern de València, les brigades de rescat al front asseguraren el transport dels ferits de les zones de combat a la rereguarda i proporcionaren els primers auxilis als combatents. Estaven compostes per voluntaris, metges, infermeres, etc. Aquesta acció al front es correspon amb una acció a la rereguarda per als combatents: la SIA crea un hospital per ferits de guerra gestionat mancomunadament amb la CNT i quatre hospitals militars a Catalunya.  L'aprovisionament el proporcionava l'organització.
L'ajut de les seccions sanitàries i hospitalàries als civils, era duta a terme per una brigada de voluntaris equipats amb equips mèdics per ajudar les víctimes civils dels bombardejos. Va ser el servei d'acció social de la SIA qui va realitzar la major part del treball de solidaritat: enviament de paquets per als combatents i civils, obertura i gestió dels llocs públics (cases per a dormir, restaurants de milicians i populars, etc.), distribució d'aliments, roba i menjar. Aquesta acció social era àmplia i depenia dels locals que s'organitzaven d'acord amb les necessitats i les forces disponibles. L'organització també administrava les donacions de distribució de l'estranger.
Per ajudar els nens orfes o refugiats, la SIA va obrir tres escoles bressol a Barcelona, una llar a Badalona, instal·lada en un antic convent, i colònies al Masnou, Cervera, Esparreguera i Sabadell, entre altres, i dues llars per a nens a Madrid. 
Amb la fi de la guerra i la magnitud de l'èxode, la SIA va reorganitzar la solidaritat fent col·lectes als carrers i les fàbriques, mítings polítics i reunions públiques. Els diners recaptats es van utilitzar per proporcionar roba i aliments als companys internats als camps. També es va ocupar del registre d'activistes per reconstituir les famílies trencades per les separacions fetes per les autoritats i es va encarregar d'organitzar la correspondència entre ells. Aquesta activitat va ser especialment important i va permetre a milers d'exiliats tenir notícies dels seus éssers estimats, un element essencial per mantenir un mínim de moral.
Després de la Segona Guerra Mundial, a mitjans de juny de 1945, refugiats republicans espanyols reconstituïren a Tolosa de Llenguadoc la Solidaritat Internacional Antifeixista.