DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
HASS-LARSON, Henia Henryka
País de naixement | País procedència
Bèlgica
Polònia
Lloc de naixement
Lubaczow (Polònia)
Data de naixement
13/06/1913
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Belgues
Jueus
No brigadistes
Polonesos
Voluntaris no combatents
Professions
Infermers | Metges | Dentistes
Personal sanitari auxiliar
Ideologies polítiques
Comunisme
Socialdemocràcia
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
Gestapo
Moviments de resistència | Maquis | Oposició al nazisme
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Segons Internationale Frauen im Spanischen Krieg 1936 - 1939 va néixer el 16 de juny de 1913.
- Era polonesa d'ascendència jueva, va emigrar a Anvers (Bèlgica) l'any 1932.
- Abans d'emigrar ja era membre del SRI a Polònia.
- Treballava com a cuidadora de nens, a la indústria del diamant i com a auxiliar d'infermeria.
- L'any 1936 va ingressar al Partit Comunista Belga.
- Parlava polonès, alemany, jiddish, ucraïnès, hebreu, francès i una mica de castellà.
- Arribà a Ontinyent l'1 de maig de 1937 i va ser destinada a l'Hospital d'Ontinyent com a infermera auxiliar.
- Era parella del polonès Orzcek Czak que va morir en combat.
- Va sol·licitar l'ingrés al Partit Comunista espanyol, des d'Ontinyent, el 8 d'agost de 1938.
- Tenia inquietud intel·lectual i política, va publicar articles i feia traduccions de textos de l'hebreu al polonès i al revés. També participava activament en l'organització de mítingts, festes i recaptació de fons.
- El febrer de 1939 encara es trobava a l'Hospital d'Ontinyent i ja estava clar que no podria ser evacuada per terra i que la fugida per mar era molt arriscada pel bloqueig de la marina italiana, deixant a part que tampoc hi havia suficients vaixells per evacuar tothom.
- La seva marxa va ser molt dolorosa a l'imaginar el que passaria als sanitaris i ferits espanyols que quedaven a l'hospital.
- Va participar activament en la lluita contra l'ocupació alemanya de Bèlgica com a correu de la secció infantil del Comité Jueu de Defensa (JVK), això sí, després de destruir totes les fotografies i documents que poguessin comprometre-la.
- El Novembre de 1943 va ser detinguda per la Gestapo i deportada al camp a Auschwitz-Birkenau i més tard a Ravensbruck.
- El 6 de juny de 1945 la Creu Roja sueca la va repatriar a Suècia i d'allà a Bèlgica, però més endavant va tornar a Suècia on es va casar amb un comunista suec Bror Harald Larsson.
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa