
DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
ESTELLA
FANUCCI, Jean
FANUCCI, Jeanne
LONGO, Teresa
NOCE LONGO, Estella
NOCE LONGO, Teresa
PINELLI, Jeanne
País de naixement | País procedència
França
Itàlia
Lloc de naixement
Torí
Data de naixement
31/07/1900
Lloc de defunció
Bolonya
Data de defunció
22/01/1980
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Italians
No brigadistes
Voluntaris no combatents
Professions
Periodistes
Sastres | Modistes | Cosidores
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
Moviments de resistència | Maquis | Oposició al nazisme
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Treballava de modista i planxadora des de molt jove
- Ja l'any 1915 va participar en vagues i manifestacions contra la participació d'Itàlia a la guerra
- Mentre va durar la guerra va treballar a la FIAT
- L'any 1919 entrà a formar part de les Joventuts socialistes però ja el 1921 passà a la FGD (Federazione Giovanile Comunista)
- En aquests anys s'uní a Luigi Longo amb qui va tenir tres fills
- Vivien a Roma con ell dirigia el diari L'Avanguardia, feia funcions de correu entre Roma i Milà
- Va ser secretària de la FGC des de 1923 i va dirigir a Milà La vocce della Gioventù
- Es pot dir que vivia en una semi-clandestinitat i amb Longo a la presó
- El 1923 va néixer el primer fill de la parella Luigi Líbero
- Longo va rebre l'encàrrec d'anar a Moscou i van marxar junts, van ser anys de gran activitat comunista, molts viatges i diverses detencions
- L'any 1931 va fer una crítica de certa mentalitat dels camarades respecte les dones
- Treballà amb els emigrats italians a Paris i posà les bases de la creació de la UDI (Unione Donne Italiane)
- A finals d'octubre de 1936 es va dirigir a Espanya amb tasques de premsa i propaganda, Longo ja hi era treballant en l'organització de les Brigades Internacionals
- Va ser destinada a la Comisaría Política en Acción, Altavoz del Frente de la Base de Albacete
- Activista de la Delegació de Madrid de les Brigades Internacionals (abans de la Batalla de Guadalajara)
- A València li va ser encarregat l'inici de l'edició italiana de El Voluntario de la Libertad, va demanar el seu trasllat a Madrid per tal d'estar més a prop del front i dels combatents de la Garibaldi, a qui anava destinat. Signava els seus articles amb el nom d'Estella
- Al maig de 1937 dirigia Il Garibaldino, organ de la XII Brigada
- Va ser la representant del Partit Comunista Italià fins a l'arribada d'Edoardo d'Onofrio
- L'any 1938 es desplaçà a Barcelona i viatjà diverses vegades a França on continuà treballant en la premsa comunista italiana, en particular va escriure per La Voce degli Italiani
- Sortí definitivament d'Espanya a finals de 1938, a França, com arreu, es vivien temps confusos amb sospites generalitzades. Luigi Longo va ser detingut i tancat a Vernet i ella, després d'haver enviat els seus fills a la Unió Soviètica, va organitzar una xarxa per ajudar els presoners. Al setembre de 1939 va ser detinguda a Paris i internada a Rieucros
- Va ser alliberada a principis de 1941 gràcies a la intervenció de l'ambaixada soviètica on havia demanat anar a Moscou per reunir-se amb els seus fills, però per diverses peripècies tornà no va sortir de Paris i passà a la clandestinitat i a les files de la Resistència on exercí nombroses funcions polítiques i de propaganda
- El 1943 va ser detinguda, empresonada i entregada als alemanys que la van internar a Saarbrücken i després a Ravensbrück, va sobreviure i el 1945 s'instal·là a Roma on continuà les seves activitats polítiques, va ser diputada i reelegida dues legislatures més
- Se separà de Longo i no acceptà l'anul·lació del matrimoni que havia obtingut -sense saber-ho ella- a San Marino. Això anava contra les seves conviccions, un comunista es pot divorciar però no ha de demanar la anul·lació, que només pot obtenir-se de la Santa Seu. A més, la posició dels fills quedava compromesa. Entrà així en conflicte amb una part de la directiva comunista fins que la van fer fora.
- L'any 1974 va escriure Rivoluzionaria professionale, una autobiografia nombroses vegades reeditada
- Morí a Bolonya el 22 de gener de 1980
- Sens dubte va ser una de les persones més destacades del moviment obrer a Itàlia
RGASPI: Fons 545, inventari 1, fitxer 40/42
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa