GREGORČIĆ, Josip Jože

DADES PERSONALS

Àlies del brigadista
GREGORCIC, Giuseppe
GREGORCIC, Jose
GREGORCICH, Joseph
GREGORCIC, Josip Joze
GREGORCIC, Joze
GREGORCICH, Josef
GREGORIC, Josip
País de naixement | País procedència
Croàcia
Iugoslàvia
Lloc de naixement
Opatija
Data de naixement
30/07/1903
Lloc de defunció
Lipniska Planina
Data de defunció
10/08/1942
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Croats
Iugoslaus
Professions
Obrers | Peons | Treballadors no qualificats
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)

ESTRUCTURA MILITAR

BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA

Batalles | Escenaris bèl·lics
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
Partisans italians
1936-1939

gen. 1936

jul. 1936

ag. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

març 1939

abr. 1939

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

febr. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

Llegenda d'icones

Batalla
Esdeveniment
Brigada
Més informació
  • Germà d'Ivan Gregorčić
  • Al començament de la 1ª Guerra Mundial es va traslladar a Pivka
  • Després de la guerra va tornar a Opatija, participant activament amb el moviment obrer
  • El maig de 1937 va marxar a Espanya amb un grup de comunistes i es va allistar a la Companyia de metralladores del Batalló Dimitrov  
  • Va ser comissari polític del Batalló Dimitrov i de la Brigada 129 
  • Va lluitar als fronts de Madrid, Aragó, Saragossa, Terol i Catalunya
  • Va sortir d'Espanya el febrer de 1939 i va ser internat a Sant Cebrià, Gurs i Argelers
  • El 1940 va fugir del camp, es va embarcar a Marsella i va anar a Split i Jesenice, on es troba entre els líders del Partit Comunista Iugoslau 
  • Va participar en la formació d'unitats partidistes a Gorenjska Va caure prop de Jelovica el 9 de setembre de 1942, juntament amb 28 partidaris més. De fet, envoltat i greument ferit, es va suïcidar fent explotar una granada de mà
  • En morir va ser proclamat heroi nacional

MAPA DE VIDA

batalles hospitals camps
Mapa