DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
          BOSCHI, Alfredo
          BOSCHI, Ernest
          CELESTE. Roque
          CHIESA, Mazzino
          LUSCHI, Mario 
          MASANIELLO
          SANDRELLI, Mario
              País de naixement | País procedència
          França
          Itàlia
              Lloc de naixement
              Livorno
          Data de naixement
              
                  07/11/1908
              
          Lloc de defunció
              Livorno
          Data de defunció
              
                  03/03/1975
              
          Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
          Italians
              Professions
          Mariners
              Ideologies polítiques
          Comunisme
              Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
          
      Esdeveniments del segle XX
          
      ESTRUCTURA MILITAR
Batalló
          
      Forces armades
          Marina de les Brigades Internacionals
              BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Batalles | Escenaris bèl·lics
          
      Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
          
      Moviments de resistència | Repressió
          
      1936-1939
jul. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
              - Germà d'Oberdan Chiesa
 - Mariner. El 1924 es va afiliar a les Joventuts Comunistes i més tard al Partit Comunista d'Itàlia. L'abril de 1930 va ser detingut com a sospitós de voler celebrar el 13è aniversari de la Revolució d'Octubre. El 17 de maig de 1931, per por de noves detencions, va marxar clandestinament a Còrsega des d'on va continuar amb la seva la seva activitat antifeixista. Des de Bastia es va traslladar a París on, amb el pseudònim d'Ernesto Boschi, va realitzar activitats organitzatives del PCI. Posteriorment va anar a Tolosa, Marsella, on va passar a ser cap de la Federació dels Treballadors del Mar, Orà i a finals de 1935 va tornar a França on es va fer amic de Giuseppe Di Vittorio. Detingut amb un nom fals, va ser expulsat a Bèlgica, després a Luxemburg i Alemanya
 - L'agost de 1936 va arribar a Espanya procedent de França i es va allistar, com a delegat polític del grup comunista, a la Secció Italiana de Carlo Rosselli i Camillo Berneri, adscrita a la Columna Ascaso de la CNT-FAI,
 - El 28 d'agost lluita a Monte Pelado
 - Entre finals d'octubre i principis de novembre va marxar a Albacete i es va allistar al Batalló Garibaldi amb el grau de sergent
 - Des de la primavera de 1937 va estar a l'Armada Republicana com a responsable de la protecció de la navegació entre Alacant, València, Cartagena i l'URSS
 - Durant molt de temps va treballar com a missatger entre Espanya i França per a l'allistament de voluntaris
 - L'abril de 1938 va ser destinat a una flotilla de motors ràpids encarregada del trasllat nocturn de guerrillers destinats al sabotatge de les línies enemigues prop de Tarragona
 - El setembre de 1938 va ser enviat al camp de desmobilització de Torelló, on va tornar a veure el seu germà Oberdan
 - Va sortir d'Espanya el 7 de febrer de 1939 i a França va ser internat a Argelers juntament amb el seu germà. Va fugir al cap de 6 dies, va anar a Marsella i d'allà, després de trobar-se amb Giuliano Pajetta, va embarcar clandestinament cap a Tunis a l'abril. Va ser expulsat el 3 d'agost de 1939 i, de nou a Marsella, va ser detingut i empresonat dutant sis mesos
 - Alliberat el febrer de 1940, es va embarcar com a carboner en un vaixell de vapor cap a Atenes. Després de l'agressió de Mussolini contra Grècia va ser empresonat en un camp i fins al 1942 va estar actiu en la propaganda comunista entre les tropes italianes i en la resistència comunista d'ELAS. Després de la derrota d'ELAS per les tropes angleses va abandonar Grècia
 - Va arribar a Bari el primer de maig de 1945 i d'allà es va traslladar a Roma, on va conèixer Barontini que el va portar de tornada en cotxe a Livorno i el va informar de la mort del seu germà Oberdan
 - Després de l'alliberament va obrir una benzinera i va reprendre la seva militància al PCI. Era crític amb els comunistes, sobretot després dels fets d'Hongria, però molt actiu en les organitzacions democràtiques i solidàries amb el poble espanyol. Va ser ell qui va obtenir de l'administració de Livorno la col·locació d'una placa a l'ajuntament en memòria dels voluntaris de Livorno a Espanya
 
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa