Juventud Comunista Ibérica (JCI) (Joventud Comunista Ibèrica)

La Juventud Comunista Ibérica (Joventud Comunista Ibèrica) va ser una organització juvenil del POUM, que adoptà aquesta denominació el 1936 quan es produí la unificació de les joventuts socialistes i comunistes del PCE. El primer secretari general fou Germinal Vidal, mort arran dels fets de juliol de 1936 i que va ser substituït per Wilebaldo Solano.
El 19 de juliol del 1936 va ser el dia de la gran mobilització dels militants de la JCI. A Barcelona, ​​els grups de xoc, en guàrdia des de feia uns dies, van entrar en joc a la batalla contra els militars. Germinal Vidal va caure a la Plaça de la Universitat. Tres dies després sortien les primeres columnes per al front d'Aragó. Els militants de la JCI van enquadrar les primeres unitats.
Al començament del mes de setembre de 1936, en ple ascens revolucionari, els joves militants i simpatitzants del POUM es trobaven, majoritàriament, als fronts d'Aragó, de Llevant o del Centre. Els quadres de la JCI assumien responsabilitats militars manant centúries o banderes, a les rodalies d'Osca i de Saragossa, a les proximitats de Terol, al setge d'Oviedo, a les ruïnes de la catedral de Sigüenza o a les columnes que tractaven de contenir l'avenç de les tropes franquistes cap a Madrid. Alguns ja havien participat en l'alliberament d'Eivissa i d'altres havien caigut a la desgraciada expedició de Mallorca.
El febrer de 1937, davant l’Aliança Nacional de les Joventuts preconitzada per les JSUC, va constituir amb les Joventuts Llibertàries un Front de la Joventut Revolucionària. Afirmava que tenia uns 10.000 afiliats a tot Espanya. 
Arran dels fets de maig del 1937 va passar a la clandestinitat.
El seu òrgan de premsa central fou Juventud Comunista (Barcelona, 1936-37), dirigida per Wilebaldo Solano; altres òrgans foren Juventud Roja, de València, La Antorcha de Madrid, el diari Combat de Lleida i el setmanari Acción de Tarragona.