DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
SCHADDELEE, Jenny
SCHADDELEE, Janningje Johanna
SCHADELEE, Jannigje
TIMMERMAN, Jannigje Johanna
País de naixement | País procedència
Països Baixos
Lloc de naixement
Werkendam
Data de naixement
08/07/1907
Lloc de defunció
Amsterdam
Data de defunció
30/01/1999
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Neerlandesos | Holandesos
No brigadistes
Voluntaris no combatents
Professions
Infermers | Metges | Dentistes
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Moviments de resistència | Repressió
Moviments de resistència | Maquis | Oposició al nazisme
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Era infermera titulada l'any 1930
- Estava afiliada al Partit Comunista dels Països Baixos
- L'any 1934 es va casar amb Jacob Levinus TIMMERMAN, membre destacat del partit, els dos van marxar junts a Espanya
- Va ingressar a la sanitat de les Brigades Internacionals el 28/4/1937
- Treballà a l'Hospital d'Ontinyent, al de Villanueva de la Jara i al de Benicàssim
- El seu marit Tim Timmerman va morir en combat al Front de l'Ebre l'1 d'abril de 1938
- Mentre va treballar a Villanueva de la Jara sembla que es va produir un sabotatge, repetidament es quedaven sense enllumenat i s'espatllava la conducció d'aigues de l'hospital. Es va investigar i es va atribuir a un sabotatge per part de l'alcalde i el metge del poble. Sembla que van ser detinguts i afusellats
- Va obtenir un permís per anar a Holanda i al seu retorn va ser evacuada el 14 de juny de 1938 a l'Hospital de Moià, des d'on va esperar la repatriació. Però segons Torró tornà, 2.1938 i participà en el suport a la República
- A Tuytens, Sven. Las mamás belgas : la lucha de un grupo de enfermeras contra Franco y Hitler. s'explica que va ser evacuada a França, a través de Puigcerdà, en un transport de 300 anglesos en el qual també hi anava personal mèdic
- L'ambaixada holandesa va intervenir en la repatriació d'algunes infermeres, la majoria van poder conservar la seva nacionalitat perquè havien obtingut permís per anar a Espanya però no va ser el seu cas per haver-se casat amb un combatent il·legal. A tots els holandesos que havien participat en la lluita armada se'ls va negar la nacionalitat, per aquest motiu molts declaraven que van ser infermers o xofers i que mai van estar al front
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa