PRESTERL, Josef

DADES PERSONALS

Àlies del brigadista
PRESTERL, Martin
PRESTERL, Josef Martin
PRESTER, Martín
País de naixement | País procedència
Austria
Txecoslovàquia
Lloc de naixement
Graz
Data de naixement
08/03/1916
Lloc de defunció
Ljubljana (Iugoslàvia)
Data de defunció
18/05/1948
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Austríacs
Iugoslaus
Voluntaris no combatents
Professions
Mestres | Professors
Periodistes
Ideologies polítiques
Comunisme
Esdeveniments del segle XX
Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)

ESTRUCTURA MILITAR

Base i altres aspectes de l’enquadrament militar

BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA

Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
Gestapo
1936-1939

gen. 1936

jul. 1936

ag. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

març 1939

abr. 1939

des. 1936

Llegenda d'icones

Batalla
Esdeveniment
Brigada
Més informació
  • Professor, després periodista. El 1935 exclòs del centre de formació de professors per activitats comunistes. Tres mesos de presó a Messendorf 
  • El desembre de 1935 emigra il·legallment a la República Txeca 
  • D'allà a Espanya a finals de 1936. Destinat a la Brigada XI/3r batalló 
  • Delegat i comissari polític 
  • Tinent del 4 Bon de la XI Brigada
  • El 1939 a Vernet
  • Deportat al camp de concentració de Dachau entre el 22 de febrer de 1941 i l'alliberament al 1945. Torna a Graz
  • Treballa d'editor i periodista, travessa Iugoslàvia i el detenen el 27 d'octubre de 1947
  • L'abril de 1948 a Ljubljana, és condemnat a mort per un tribunal militar iugoslau juntament amb Paul Gasser per presumptes "crims de guerra" (espionatge per a la Gestapo i espionatge a Iugoslàvia "a favor d'una potència estrangera"
  • L'estat austríac intervé però l'executen
  • Segons Spanienarchiv després de la intervenció del govern austríac, va ser indultat a vint anys de treballs forçats i alliberat el maig de 1953
  • Serà rehabilitat l'any 1976

MAPA DE VIDA

batalles hospitals camps
Mapa