DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
RAUTER, Dušan
País de naixement | País procedència
Iugoslàvia
Lloc de naixement
Novo Mesto (Àustria-Hongria, actual Eslovènia)
Data de naixement
15/04/1917
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Iugoslaus
Professions
Administratius | Comptables | Banquers | Economistes
Estudiants
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
ESTRUCTURA MILITAR
Batalló
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Batalles | Escenaris bèl·lics
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Nascut a la Baixa Carniola, va assistir a l'escola primària a Kamnika (Alta Carniola) i després a l'escola secundària a Lujnljana. Va ser allà on va quedar totalment impressionat oer una vaga de treballadors tèxtils i va conèicer el líder dels comunistes locals: Jože Šeško (1908-1942). El qual li va inculcar una nova visió de la societat. Ravter va participar en la creació de la primera organtizació local de la Lliga de la Joventut Comunista de Iugoslàvia (SKOJ).
- Arribà a França el gener del 1937, però al cap de dues setamnes va poder obtenir el permís per embarcar-se en un vol camí a Barcelona. Arribaren a Barcelona l'abril del 37, va passar tres dies a la caserna de Karl Marc i després va ser traslladat Albacete. Després d'un breu periode d'entrenament a Madrigueras, Dušan va ser destinat a la 1a companyia "Matija Gubec" (anomenada així pel líder de l'aixecament camperol croat de 1573) del Batalló Dimitrov de la XV BI. Els caps de la unitat li van oferir el paper secundari administraitu per evitar el front, però ellà va voler anar al front.
- Va servir al Front de Jarama, que s'havia calmat després dels terriibles enfrontaments dels febrer a l'est de madrid. Des de llavors, la seva tasca va ser missions de reconeixement i manteniment de posicions. El 6 de juliol de 1937, va viure un autèntic bateig de foc a l'ofensiva republicana a Brunete.
- Va ser captiurat pesl marroquins que lluitaven per Franco, on va ser interrovat per comandat de la unitat enemiga, va ser internat a Talavera de la Reina, a 120 km del sud-oest de Madrid. Després va ser traslladat a la presó militar de Salamanca, després a Irun. Finalment, va ser alliberat a principis de 1939 gràcies a la intervenció de l'advocat Zdravko Vigele, aleshores funcionari del Miniesteri d'Afers Exteriors iugoslau a Belgrad.
- Quan va arribar a Paris, va presentar-se a l'ambaizada iugoslava on li van presentar una llista de voluntaris i li van preguntar quins eren vius i quins morts.
- De tornada a Eslovènia, Ravter es va matricular com a auditor extraordinari a la Facultat d'Economia de Ljubljana, mentre treballava a la comissií de planificació de Kamnik. No va unir-se en cap moviment polític fins a la ruptura amb el Caminform el juny de 1948. Després va unir-se a l'Associació de Veternas de Iugoslàvia (SUBNOR), al sindicat i al Front Popular de Iugoslàvia (NF). El 1953, va justificar la seva limitada activitat política per sobrecàrrega de feina com a compatable en una empresa de ceràmica de Kamnik, on hi va viure amb la seva dona Milena i els seus dos fills.
FONTS DOCUMENTALS
| Font | Tipologia | Número de pàgina o enllaç |
|---|---|---|
LEMESLE, Hervé. "Les jeunes de Yougoslavie volontaires en Espagne républicaine : un groupe particulièrement impliqué et exposé dans la lutte antifasciste de 1936 à 1945". Le Maitron : dictionnaire biographique : mouvement ouvrier, mouvement social. Volontaires Espagne républicaine |
Article de publicació periòdica |
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa