DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
PERRIN, Pierre
País de naixement | País procedència
França
Lloc de naixement
Pontivi (Morbihan)
Data de naixement
05/05/1903
Data de defunció
14/12/1977
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Francesos
No brigadistes
Voluntaris no combatents
Ideologies polítiques
Anarquisme
Pacifisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
Olimpíades de Barcelona (1936)
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Anarquista i antimilitarista
- Va ser membre dins de UA (Unió Anarquista francesa)de la Joventut Comunista Anarquista, posteriorment de UACR (Unió Anarquista Comunista Revolucionària), delegat de la Unió Anarquista al Comitè d'Enllaç Internacional de Combatents del Front Antifeixista, CEL (Comitè Pro-España Libre) i SIA (Solidaridad Internacional Antifascista)
- A l’esclatar la guerra, va ser dels primers francesos que van acudir a Espanya, amb motiu de l'Olimpíada Popular, i formà part del grup internacional de la Columna Durruti.
- L’octubre de 1936 va reclutar voluntaris per crear la Centúria Sebastian Faure. A més d’informar del desenvolupament del front de guerra com a corresponsal al diari “Le Libertaire”, la seva principal activitat consistia en recaptar i acompanyar camions a la península per proveir subministres als milicians d’Aragó.
- Sembla que degut a les seves conviccions antimilitaristes mai va entrar en combat, tot i així, l’octubre de 1936 se’l situa com a periodista al costat de Durruti a la devastadora batalla de Perdiguera.
- Juntament amb Paula Feldstein, amb qui durant anys va mantenir una relació de parella, a partir de febrer de 1937 va dirigir a Llançà la Colònia Ascaso-Durruti que va arribar a mantenir fins a 300 infants evacuats i que en la Retirada els van traslladar a Oléron (França). Després de l’absorció del CEL per SIA, Odeón, que semblaria que havia estat postergat en la gestió de la recent creada institució, anunciava que limitaria la seva tasca al transport d’intendència i l’organització de la Colònia.
- Es possible que Paula Feldstein entrés a la península amb el pseudònim de Paula Pintschuck, ja que era molt comú en aquells posar-se’n. Tots dos, van crear la «Colònia Ascaso-Durruti» a Llançà o Port-Bou per als infants víctimes de la guerra en la qual van atendre a 300 infants. De vegades consta amb el nom d' "Orfenat Ascaso".
- També va ser membre actiu de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA)
- Durant l’ocupació nazi va ser deportat al camp de Buchenwald i a les mines de sal de Wansleben. No va ser fins l’agost de 1945 que va poder tornar a París.
- No se sap si és cert el què explica Francisco Guerra, sobre el suïcidi de Odèon, provocat per la castració que va patir al camp de concentració.
- Va morir el 14 de desembre de 1977 als setanta-dos anys i va ser incinerat.
- Amb només 19 anys, el 28 d’Octubre de 1922 es va casar amb Adrienne Mazataud, de qui mai es va divorciar. A l’esquela d’aquesta dona, que va morir amb 105 anys, consta com la seva esposa.
FONTS DOCUMENTALS
| Font | Tipologia | Número de pàgina o enllaç |
|---|---|---|
BORRÀS DÒLERA, Mercè. Informació diversa sobre els brigadistes Pierre Odéon i Paula Feldestein. [S.l. : s.n.], 2024. |
Arxiu i material gràfic | complet |
GUERRA, Francisco. La Medicina en el exilio republicano. Alcalá de Henares : Universidad de Alcalá de Henares, 2003. 987 p. |
Llibre o opuscle | 435 |
Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français. Jean Maitron (dir.). París : Éditions Ouvrières, 1964-1977. 44 vols. 4è partie: 1914-1939, de la Première à la Seconde Guerre Mondiale (vol. 16-43) |
Llibre o opuscle | v 37 p 340 |
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa