DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
FALACHI, Fosco
FALASCHI, Fausto
FALLASCHI, Fosco
FALLOSCHI
País de naixement | País procedència
Espanya
Itàlia
Lloc de naixement
Città di Castello
Data de naixement
21/11/1898
Lloc de defunció
Osca
Data de defunció
28/08/1936
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Italians
Morts i desapareguts durant la Guerra Civil
Professions
Escriptors | Poetes
Obrers | Peons | Treballadors no qualificats
Periodistes
Ideologies polítiques
Anarquisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Batalles | Escenaris bèl·lics
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Obrer. Anarquista. L'any 1906 va emigrar amb la seva família a l'Argentina. L'any 1919 es va incorporar a la Federació Regional de Treballadors Argentins (FORA), sindicat anarquista
- Va ser redactor de Protesta, revista anarquista de Buenos Aires, on va conèixer gent com Jacobo Maguid i Diego Abad de Santillan. Entre 1920 i 1927 va participar activament en la campanya a favor de Sacco i Vanzetti
- El 4 de juliol es va embarcar al vapor "Biancamano", juntament amb Salvatore Giadone i Giuseppe Piva. El vaixell va fer parada a Barcelona. L'agost de 1934 va aconseguir emigrar clandestinament a França i després va passar a Espanya. Després d'una breu estada a Saragossa, es va traslladar a Madrid, on va treballar com a obrer de la construcció, va formar part de la FAI i va col·laborar amb els diaris Solidaridad Obrera (signant F.F.) i amb Tierra y Libertad
- El desembre de 1933 el seu nomenament com a director del diari Solidaridad Obrera va ser proposat per Francisco Ascaso. Després dels disturbis de 1934 i la revolta asturiana, va ser detingut a Madrid i condemnat juntament amb Josè Ledo, Benigno Mancebo i Miguel Hernández. Un cop alliberat, va tornar a Barcelona
- En esclatar la Guerra Civil va participar en els combats de Barcelona i el 23 de juliol es va allistar com a milicià a la Secció Italiana de Carlo Rosselli i Camillo Berneri, adscrita a la Columna Ascaso de la CNT-FAI
- Després d'un breu entrenament a la caserna de Bakunin, el 19 d'agost de 1936 va sortir de Barcelona per anar al front d'Aragó, a la zona de Vicien
- Va morir el 28 d'agost a la Sierra de Galoche, al front d'Osca, juntament amb Michele Centrone, Giuseppe Zuddas, Vincenzo Perrone i Andrea Colliva, va ser enterrat l'endemà al cementiri de Vicien, en presència de Carlo Rosselli, mentre dues trompetes tocaven la Internacional
- És autor dels opuscles El trabajo responsable i La cura del odio. Diego Abad de Santillán va traduir al castellà alguns dels seus textos. El sindicat anarquista CNT el va recordar en el seu calendari de 1938, dedicant-li el mes de setembre amb una imatge estilitzada
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa