Unió General de Treballadors (UGT)

La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Durant el Congrés fundacional es van aprovar els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s'establís a Barcelona. El sindicat es va organitzar en federacions d'oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de 1928 en federacions nacionals d'indústria. Va mantenir una estreta relació amb la Segona Internacional. Fins al seu XIV Congrés de 1920 no va assumir la lluita de classes com a principi bàsic de la seva acció. En les primeres dècades del segle XX la UGT es va consolidar com a sindicat nacional, amb presència als quatre punts cardinals de la geografia espanyola, tant al món urbà com al món camperol, però tot i ser una organització nascuda a Barcelona, a Catalunya va tenir seriosos obstacles per incidir en el teixit social català.
Durant l'època de la Segona República UGT va superar el milió d'afiliats, però les coses no van resultar fàcils i la resistència patronal al canvi va anar molt més lluny del que s'esperava. L'octubre del 1934 milers d'obrers van ser empresonats o expulsats dels seus llocs de treball. 
El juliol del 1936, la UGT, al costat d'altres forces sindicals i polítiques, va aconseguir contrarestar l'alçament militar de la dreta en bona part de la geografia espanyola. El seu paper va ser decisiu a molts llocs. Els quadres i militants de la UGT es van trobar sobtadament actuant com a militars i com a polítics, alhora que, en multitud de situacions, molts vells militants van haver de fer-se càrrec de la direcció de les empreses i de la producció. A Catalunya la UGT, alhora que feia front a l'enviament de milícies al front aragonès conjuntament amb el PSUC prenia part en la direcció d'una indústria catalana col·lectivitzada. Aquests aspectes, juntament amb l'ingrés a les seves files dels sindicats de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS), patrocinats pel POUM i  les igualment complicades relacions amb una CNT que pugnava per l'hegemonia al mateix espai sindical, van complicar les ja difícils relacions amb l'Executiva Nacional encapçalada per Largo Caballero.
El règim franquista va prohibir l'organització. A l'exili, el PCE va promoure a França una junta central de la UGT, i el PSOE va formar una altra UGT, que va passar a formar part del Govern de la República espanyola a l'exili i que va esdevenir l'organització definitiva de la UGT d'Espanya a l'exili. 
L'abril de 1976 es va celebrar el XXX Congrés i el 1977 la UGT fou legalitzada.