Parti Ouvrier Belge (POB) (Partit Obrer Belga)

El Partit Obrer Belga (POB) va tenir un paper fonamental en la mobilització de suport a la Segona República Espanyola i en l'organització del contingent belga de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil (1936-1939). 

Tot i que el POB formava part del govern de coalició belga —el qual defensava oficialment la política de no-intervenció—, la base del partit, els sindicats i les Joventuts Guardes Socialistes (JGS) van actuar de forma desobedient i solidària en veure el conflicte com la primera trinxera contra el feixisme europeu. Aquesta acció directa es va traduir en un reclutament actiu de voluntaris que primer es van integrar al Batalló Edgar André i a la Bateria Barkhausen, i posteriorment al Batalló Onze de Gener i al Batalló André Marty (dins la XIV Brigada Internacional). Malgrat que la direcció de les brigades estava controlada per la Internacional Comunista, es calcula que una part molt significativa dels prop de 2.400 voluntaris belgues provenia de l'entorn socialista del POB, destacant figures com el líder juvenil Piet Akkerman, mort en combat. A més de la lluita armada, el compromís del POB es va manifestar en una massiva xarxa d'ajuda humanitària que va finançar queviures, ambulàncies i hospitals de campanya al front, convertint la solidaritat obrera belga en un dels pilars de la resistència antifeixista a Espanya.