Independent Labour Party (ILP) (Partit Laborista Independent)

L'Independent Labour Party (Partit Laborista Independent) va ser un partit polític britànic d'esquerra, creat el 1893 va ser un partit polític britànic d'esquerra, creat el 1893 per iniciativa de socialistes locals, principalment d'Escòcia i del nord d'Anglaterra. El seus objectius eren assegurar la propietat col·lectiva i comunitària dels mitjans de producció, distribució i intercanvi i el seu programa reclamava una sèrie de reformes socials progressistes com l'educació no sectària i gratuïta també a les universitats, la prestació de tractaments mèdics, l'alimentació escolar per a nens, la reforma de l'habitatge, l'establiment de mesures públiques per reduir l'atur i proporcionar ajuda als aturats, una llei de salaris mínims, programes de benestar per a orfes, vídues, ancians, discapacitats i malalts, abolició del treball infantil, abolició de les hores extres i una jornada laboral de vuit hores.
Els primers anys van ser difícils. L'any 1900 l'ILP va tenir un paper clau en la fundació del Comitè de Representació del Treball, que el 1906 es va convertir en el Partit Laborista. Entre 1906 i 1932 la ILP es va adherir al Partit Laborista però cada cop hi havia més desacords: la ILP, per exemple, es va oposar fermament a l'entrada de Gran Bretanya a la Primera Guerra Mundial, mentre que els laboristes hi van donar suport. 
El 1932 la ILP es va desvincular del Partit Laborista. A partir de llavors va continuar sent activa en la política interna i en nombrosos grups de suport vinculats a les lluites per la llibertat a l'Àfrica i altres llocs i va organitzar un nombrós contingent socialista per lluitar amb els republicans a la Guerra Civil espanyola.
La ILP també es va oposar a la Segona Guerra Mundial. Encara tenia una fortalesa important al final de la guerra, però va entrar en crisi poc després. Al llarg dels anys cinquanta i a principis dels anys seixanta va ser pioner en l'oposició a les armes nuclears i va intentar donar a conèixer idees com el control obrer. També va mantenir lligams amb  diversos grups, com el POUM, que es trobava a l'exili, a més de fer campanyes per la descolonització.
Als anys setanta va canviar els seus punts de vista sobre el Partit Laborista i el 1975 es va convertir en un grup de pressió dins del laborisme.