Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

La Federació Anarquista Ibèrica és una organització fundada el 1927 a València com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya. Forma part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
La FAI va ser tàcticament revolucionària. Va donar suport als esforços en contra de la dictadura de Rivera i la monarquia, i s'estima que el 1936, just abans de l'esclat de la Guerra Civil, el número de membres rondava entre els 5.000 i els 30.000. 
El 1936, va contribuir a l'establiment del Front Popular a canvi de l'alliberament dels nombrosos presos llibertaris. En esclatar la Guerra Civil, va propulsar activament la revolució social (es col·lectivitzen les indústries, els camps, la distribució de productes, i tot això sense descuidar les necessitats de la guerra), però la cooperació amb el govern republicà va donar lloc a molta controvèrsia: alguns sectors faistes van cometre excessos en nom de la "justícia revolucionària" dins dels Comitès de Milícies Antifeixistes.
La FAI va subsistir formalment com una de les branques del Moviment Llibertari a l’exili. 
Durant el franquisme va continuar actuant en la clandestinitat en unió amb altres organitzacions i grups del moviment llibertari espanyol. Després de l'arribada de la democràcia, es formen grups en diverses localitats que duren fins a l'actualitat. Donen suport al sector més radical de la CNT.