Communist Party of Great Britain (CPGB) (Partit Comunista de Gran Bretanya)

El Communist Party of Great Britain (Partit Comunista de la Gran Bretanya) es va crear el 1920 mitjançant la fusió de diversos partits marxistes menors (Partit Socialista Britànic, Grup d'Unitat Comunista del Partit Laborista Socialista, etc.). 
Als anys 20, el partit es va beneficiar d'un període de creixent radicalisme polític a Gran Bretanya just després de la Primera Guerra Mundial. Va crear una capa de militants molt compromesa amb el partit i la seva política, tot i que el seu suport destacava en algunes branques concretes de la producció, com la indústria pesant, el tèxtil i la mineria, i estava concentrat a les conques mineres, certes ciutats industrials, com Glasgow, i a l' East End de Londres.
Als anys 30 els militants del partit van jugar un paper dirigent en l'ajuda a les Brigades Internacionals (Batalló Britànic) i en la lluita als carrers contra la Unió Britànica de Feixistes, els camises negres del qual intentaven emular els nazis en accions antisemites a Londres i altres importants ciutats britàniques.
Més endavant, en consonància amb l'estratègia de la Komintern, va desenvolupar una política de major duresa i oposició al Partit Laborista i a l'anomenat reformisme, impulsant la creació d'estructures sindicals pròpies i d'altres plataformes, com l'exitós Moviment Nacional de Treballadors Aturats (NUWM). Aquestes posicions es van modificar poc després de l'avenç del feixisme, promovent l'estratègia de Front Popular, com va ocórrer a França o a l'Estat espanyol. L'afiliació al partit va assolir el cim el 1943, arribant al voltant de 60.000 membres.
Després de la Segona Guerra Mundial i fins als anys seixanta el partit va estar a la cúspide de la seva influència, malgrat no tenir representació a la Cambra dels Comuns.