Communist Party of Canada (CPC) (Partit Comunista de Canadà)

El Communist Party of Canada (Partit Comunista del Canadà) es va fundar el maig de 1921. Molts dels seus membres fundadors eren membres d'organitzadors sindicals, socialistes, marxistes o laboristes i activistes contra la guerra. El Komintern va acceptar el partit com la seva secció canadenca el desembre de 1921 i el PCC va adoptar una estructura organitzativa i una política similars a altres partits comunistes de l'època. L'any 1925, tenia una afiliació d'unes 4.500 persones, formada principalment per miners, fusters, ferrocarrils, agricultors i treballadors de la confecció
El partit, que va alternar entre la legalitat i la il·legalitat durant els anys vint i trenta, va organitzar la mobilització del Batalló Mackenzie-Papineau per lluitar a la Guerra Civil espanyola. Entre els principals comunistes canadencs implicats hi havia Norman Bethune, conegut per la seva invenció d'una unitat mòbil de transfusió de sang.
L'oposició del PCC a la Segona Guerra Mundial va fer que fos prohibit el 1940, poc després que Canadà entrés en la guerra. En molts casos, els líders comunistes van ser internats en camps, molt abans que els feixistes. A mesura que un nombre creixent de líders del PCC eren internats, alguns membres van passar a la clandestinitat o es van exiliar als Estats Units. Les dones de molts dels homes internats van iniciar una campanya de drets civils per a les visites familiars i el seu alliberament.
Amb l'entrada de la Unió Soviètica a la guerra i l'eventual alliberament dels líders internats del partit canadenc, els comunistes canadencs van fundar el Partit Laborista-Progressista (LPP) el 1943 com a front legal. Van presentar candidats sota aquest nom fins al 1959.