Purgues estalinistes | Txeques | Servei d'Intel·ligència Soviètic

La Gran Purga o el Gran Terror va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat durant els anys 1936-1938.
Per extensió, les posteriors campanyes de repressió basades en l'atmosfera de desconfiança i vigilància generalitzada que van continuar durant dècades després van seguir rebent el nom de purgues.
Un número elevat però encara no contrastat de brigadistes soviètics i d’altres països satèl·lits de la Unió Soviètica van ser víctimes d’aquesta repressió els anys posteriors de la Segona Guerra Mundial.
Durant la Guerra Civil espanyola, el Servei d’Intel·ligència soviètic a través de la poderosa “Comissió de Quadres Estrangers” del Comitè Central del Partit Comunista d’Espanya va exercir un control meticulós de tots voluntaris internacionals.
Una gran quantitat d’arxius d’aquesta comissió referents a les Brigades Internacionals van ser portats a Moscou a finals de 1938 i principis de 1939.
El seu dipositari actual és L'Arxiu Estatal de Rússia d'Història Sociopolítica (RGASPI per la sigla del seu nom en rus) que és successor del antic Arxiu de l'Institut de Marxisme-Leninisme depenent del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Aquesta documentació ha estat digitalitzada i posada en línia a disposició de tothom i és la base sobre la que treballen tots els estudiosos de les Brigades Internacionals i, per suposat, també SIDBRINT.
Una txeca era una instal·lació que durant la Guerra Civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà  -especialment els partits i sindicats d'esquerra- per detenir, interrogar, jutjar de forma sumaríssima i executar sospitosos de simpatitzar amb el bàndol contrari.
En general, eren conegudes pel carrer on es trobaven, o bé pel nom de qui les dirigia. A part de les que depenien directament del Govern de la República , com la txeca de Bellas Artes o de Fomento, diversos partits polítics, ateneus, comitès, sindicats o organitzacions vinculats al Front Popular o a la CNT en tenien una.