Presó de Belchite

Establert a Belchite l'any 1940 per a la construcció del nou poble després de la destucció de l'antic, durant la guerra civil. Entre 1940 i 1945, la Direcció General de Regions Devastades i Reparacions va instal·lar un destacament penal a Belchite en què van treballar una mitjana de mil presos polítics la mà d'obra dels quals va ser utilitzada en la construcció del nou poble de Belchite. Molts familiars dels presos van anar a viure a Belchite, alguns van trobar acollida al poble, encara que la majoria van anar a viure a unes naus agrícoles abandonades properes al seminari, espai al que van anomenar Rússia. La localitat saragossana havia quedat completament devastada a la coneguda com a "batalla de Belchite" ocorreguda entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. Acabada la guerra, el règim de Francisco Franco va decidir no reconstruir el poble sinó crear-ne un de nou al costat, avui conegut com a Belchite nou, utilitzant presoners republicans com a mà d'obra. El 22 d'octubre de 1939 es publicava el decret que n'aprovava la reconstrucció. En pocs mesos ja estava en funcionament el Campament Penitenciari de Belchite, sota la direcció d'Enrique Soler de la Pedraja Subdirector Administrador del Cos de Presons des del març del 1940. Substituït el 1943 per Fernando Alsa Martínez Cap de Serveis del Cos de Presons.