Camps i presons a França

El dia 1 de febrer es van reunir les Corts a la fortalesa de Figueres. Només van assistir-hi 64 diputats de la Cambra. Negrín, que havia proclamat al maig els seus famosos “Tretze punts” per acabar la guerra, es va resignar a plantejar tres condicions mínimes per a la pau: independència d'Espanya de tota ingerència estrangera, celebració d'un plebiscit en què el poble espanyol decidís la forma de govern i renuncia a tota mena de represàlies després de la fi de la guerra.

Les autoritats franceses van dubtar de si permetre l'entrada de les més de 400.000 persones s'amuntegaven a la frontera. El 28 de gener van permetre l'entrada només de civils. Finalment, el 5 de febrer es va permetre l'entrada de les restes de l?Exèrcit Popular. El 8 de febrer, el general Rojo va donar l'ordre a les tropes republicanes de replegar-se als passos de frontera. El dia 10 de febrer les tropes franquistes van ocupar tots els passos fronterers. Aquell mateix dia, després d'una reunió a Tolosa amb el seu Govern, Negrín es va traslladar a la zona republicana per intentar organitzar una resistència tendent a salvar el màxim possible dels quadres, civils i militars, republicans. Però es va trobar sol, gairebé sense suports.

La resposta de Franco al tercer punt aprovat per les Corts republicanes a Figueres va ser la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939; amb ella volia demostrar que la implementació del seu projecte polític passava per la depuració i el càstig de l'Espanya republicana.

El Govern francès va obrir, de manera precipitada, una sèrie de camps per internar civils i militars sense cap mena de condicions de salubritat ni d'abastament. Es van improvisar tant a les platges (Saint Cyprien, Algerès sud Mer, Le Barcarés…) com al peu dels Pirineus (Bourg-Madame, Prats de Molló, Le Boulou…). batallons de treball o bé a la Legió Estrangera. Amb el pas del temps, aquests camps inicials es van anar organitzant una mica millor i se'n van anar obrint de nous.

Els presoners considerats més perillosos eren els Internacionals. Ja s'ha vist que la majoria dels que quedaven a Espanya van travessar la frontera entre el 5 i el 9 de febrer. Una bona part van passar als grans camps de Saint Cyprien i Algerès. Posteriorment, a partir d'abril, el grup més gran va ser traslladat al camp de Gurs, on al principi van coincidir amb presoners bascos.

El camp de Le Vernet (20 km al sud-est de Tolosa) va ser considerat camp disciplinari per internar “sospitosos estrangers, perillosos per a l'ordre públic i la seguretat nacional”. Entre els brigadistes hi havia els italians Luigi Longo, Giuliano Pajetta i Eugenio Reale, l'hongarès Otto Flatter, els alemanys Frantz Dahlem i Heinrich Rau, el iugoslau Ljoubomir Ilich, l'albanès Méhémet Chehu, els romanesos Mihail Florescu i els romanesos Mihail Florescu i els romanesos Mihail Florescu i Otto Hromadko. Curiosament l'escriptor Max Aub estava entre aquests “perillosos”.

Per aquests camps devien passar més de 6.000 Internacionals, si atenem a la carta que amb data 26 d'agost de 1939 dirigiren a Stalin els dirigents de la Comintern Georgi Dimitrov i Dimitri Manuilski.

Font:
AABI. Febrero 1939. Los Internacionales en los campos de concentración franceses y españoles: 
https://www.brigadasinternacionales.org/2024/02/03/febrero-39-los-internacionales-en-los-campos-de-concentracion-franceses-y-espanoles/

Camps i presons a França