Camps i presons a Algèria
L'arribada a la segona quinzena de març de 1939 d'un contingent de més de 6.000 refugiats espanyols a Orà, fugint de la repressió franquista al final de la guerra, va plantejar un repte seriós a les autoritats franceses al voltant de la seva acollida i manteniment. Entre ells, també hi anaren voluntaris internacionals.
Els primers dies van ser les organitzacions locals de suport solidàries i els descendents dels espanyols establerts a la ciutat els que se n'encarregaven. Davant de la precària situació, les autoritats van acceptar el desembarcament de les dones i dels nens, conduïts a l'antiga Presó civil d'Orà i alguns malalts i ferits de guerra van ser traslladats a l'hospital. El desembarcament dels homes va ser molt més complicat i lent , després de passar rigorosos controls de sanitat i classificació.
Després de gestions frenètiques, van poder desembarcar aquells que van aconseguir acreditar que els acollien familiars, amics o empresaris, amb suficients garanties econòmiques. La majoria, el gruix dels refugiats, van haver de romandre a bord dels vaixells durant un mes, especialment a l' Stanbrook , en condicions realment calamitoses i extremes. Les autoritats franceses es van veure impel·lides a atendre, bé de manera sempre precària, l'abastament d'aliments que ocasionaven unes despeses i que, o bé els armadors o bé les organitzacions d'ajuda als refugiats, havien de reemborsar a l'administració francesa a compte de l'alliberament dels vaixells.
Pel que fa a Orà, a més de la Presó Civil (centre núm. 1), es van habilitar provisionalment dos camps de concentració més, o Centres d' "hébergements", com se'ls anomenaven oficialment. El camp núm. 2, a l'avinguda de Tunis , va ser el més important en termes quantitatius; finalment, per uns dies, van instal·lar unes tendes de campanya de tipus militar per acollir els darrers desembarcats a principis de maig de 1939.
Font: Universitat d'Alacant. Arxiu de la Democràcia. L'exili republicà en el nord d'Àfrica
https://archivodemocracia.ua.es/es/exilio-republicano-africa/campos-provisionales-de-internamiento-y-vigilancia.html
