Camp de concentració de Theresienstadt

El camp de concentració de Theresienstadt va ser instal·lat pels nazis en aquesta ciutat, que avui duu el nom de Terezín i està actualment situada a Txèquia, uns 60 quilòmetres al nord de Praga.
Aquest “camp-ghetto ” va existir durant tres anys i mig, entre el 24 de novembre de 1941 i el 9 de maig de 1945. Durant la seva existència, va complir amb tres funcions:
1) En primer lloc, va funcionar com a camp de trànsit per als jueus txecs que els alemanys deportaven a centres d'extermini, camps de concentració i camps de treballs forçats a Polònia, Bielorússia i els estats bàltics sota ocupació alemanya.
2) En segon lloc, va ser un ghetto -camp de treball al qual les SS van deportar i en què després van empresonar certes categories de jueus alemanys, austríacs i txecs segons l'edat, discapacitat per causa de servei militar o per ser celebritat local en les arts i altres aspectes culturals. Per tal d'ocultar o donar informació errònia sobre l'aniquilació física dels jueus deportats des del Gran Reich alemany, el règim nazi va utilitzar la ficció general, principalment dins d'Alemanya, que els jueus deportats serien reclutats per a treball productiu a la zona est. Com que semblava poc convincent que els jueus ancians poguessin realitzar treballs forçats, els nazis van usar Theresienstadt per ocultar la naturalesa de les deportacions.
3) En tercer lloc, va funcionar per retenir els jueus dels grups anteriorment esmentats. S'esperava que les condicions de pobresa que hi havia acceleressin la mort de molts deportats, fins que les SS i la policia poguessin deportar els supervivents als centres d'extermini de la zona est.
Theresienstadt no va ser ni un ghetto com a tal, ni estrictament un camp de concentració. Va funcionar com a “assentament”, camp de reunió i camp de concentració, i per això se'l va reconèixer com a ghetto i camp de concentració. Va ser un establiment únic que va aconseguir funcionar com a eina d'engany.
Theresienstadt va tenir una important funció propagandística per als alemanys. El propòsit declarat públicament de la deportació dels jueus des d'Alemanya era el seu “re-assentament a l'est”, on els obligarien a fer feines forçades. Com que semblava poc convincent que els jueus ancians poguessin realitzar treballs forçats, els nazis van usar el ghetto de Theresienstadt per ocultar la naturalesa de les deportacions. A la propaganda nazi, es descrivia cínicament Theresienstadt com una “ciutat balneària” on els jueus alemanys ancians podien “jubilar-se” amb seguretat. 
A partir de 1942, les autoritats de les SS van deportar als jueus des de Theresienstadt a altres ghettos , camps de concentració i camps d'extermini a l'Europa oriental sota ocupació nazi. Les autoritats alemanyes assassinaven els jueus quan arribaven als ghettos de Riga, Varsòvia, Lodz, Minsk i Bialystok, o els deportaven als camps d'extermini. També sortien transports de Theresienstadt directament als camps d'extermini d'Auschwitz, Majdanek i Treblinka. Desenes de milers de persones morien al ghetto , majoritàriament a causa de malalties o de fam. El 1942, la taxa de mortalitat dins del ghetto va ser tan alta que els alemanys van construir, a la part sud, un crematori amb capacitat per rebre gairebé 200 cossos per dia.
Dels aproximadament 140.000 jueus traslladats a Theresienstadt, prop de 90.000 van ser deportats a altres punts de la zona est, on trobarien la mort gairebé amb seguretat. Unes 33.000 persones van morir a Theresienstadt.

Font: "Theresienstadt". Enciclopèdia de l'Holocaust
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/theresienstadt