Camp de concentració de Neuengamme
El camp de concentració de Neuengamme va ser un camp de concentració nazi a Neuengamme, un nucli d'Hamburg, a Alemanya.
Del 13 de desembre de 1938 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, el 4 de maig de 1945, fou una extensió del camp de concentració de Sachsenhausen, establerta per les SS a 15 km al sud-est del centre d'Hamburg, a l'actual carrer Jean-Dolidier-Weg. Es calcula que uns 106.000 presoners (9% alemanys i 91% de països ocupats) van passar pel camp, dels quals uns 56.000 van morir sia per les condicions de treball i d'alimentació dolentíssimes sia per accions de matança activa.
Poc després de la creació del camp, la SS va començar l'explotació dels presoners com a ma d'obra a bon preu, tant per vendre'ls a algunes empreses industrials que van crear tallers prop dels camps, com per a les seues pròpies empreses, o a la bòbila al mateix camp. Per a poder transportar les primeres matèries primeres, van fer excavar a ma el Neuengammer Stichkanal, un canal que connectava el camp amb el riu Elba per via del Dove Elbe. Les pedres havien de servir per als projectes megalòmans de transformar Hamburg en Führerstadt (ciutat del Führer). Tot i disposar d'instal·lacions molt modernes, la productivitat de la bòbila va ser molt baixa per les condicions de treball tan dolentes.
El 26 d'abril de 1945, prop de 10.000 presoners supervivents van ser carregats en quatre vaixells, els transatlàntics de passatgers Deutschland i Cap Arcona i dos grans vaixells de vapor, SS Thielbek i Athen. Els presos estigueren en les bodegues dels vaixells durant diversos dies sense menjar ni aigua. L'ordre de transferir els presoners dels camps a les naus presó la donà el Gauleiter d'Hamburg, Karl Kaufmann, al seu torn per ordres de Berlín. Kaufmann va afirmar més tard davant un tribunal de crims de guerra que els presos estaven destinats a Suècia; però, en el mateix judici, el cap de la Gestapo d'Hamburg, Georg-Henning Graf von Bassewitz-Behr, va dir que els presoners eren destinats a morir en compliment de les ordres de Himmler, i s'ha suggerit que la pla era enfonsar els vaixells amb els presos encara a bord.
El 3 de maig 1945, els vaixells van ser atacats per tres esquadrons de Hawker Typhoon de la Royal Air Force, que creia que els vaixells portaven personal de les SS que estaven sent traslladats a Noruega, i la informació que els vaixells portaven presoners dels camps de concentració no va arribar a temps per aturar l'atac. El Thielbek va ser enfonsat i el Cap Arcona i el Deutschland incendiats i es van enfonsar posteriorment; Els supervivents que van saltar a l'aigua van ser metrallats pels avions de la RAF. Milers de morts van ser arrossegats per les onades mentre l'exèrcit britànic va ocupar l'àrea; els britànics va obligar els presoners de guerra i els civils alemanys a cavar fosses comunes per a desfer-se dels cossos.
Font: "Camp de concentració de Neuengamme". Vikipèdia : l'enciclopèdia lliure
https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3_de_Neuengamme
