Camp de Barcarès

Construït en quatre setmanes i fou obert a cuita-corrents el 18 de febrer del 1939, va ser un camp d'internament francès de republicans espanyols en retirada que es va fer a la platja del poble rossellonès del Barcarès, a la Catalunya Nord. Considerat inicialment com un camp provisional, era fet de barracons alçats sobre la sorra de la platja i acollí en condicions molt penoses refugiats que, en general, procedien de dos altres camps de refugiats rossellonesos: el d'Argelers i el de Sant Cebrià. Dissenyat per a 31.500 persones, al juny del 1939 n'arribà a tenir entre 60 i 80.000, que es distribuïen en 18 illots de 25 barracons cadascun.