PARRADO, Rafael Salvador

DADES PERSONALS

Àlies del brigadista
NEVADO, Rafael
PARRADOS, Rafael
País de naixement | País procedència
Argentina
Espanya
Lloc de naixement
Buenos Aires
Data de naixement
1912
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Argentins
Espanyols
Professions
Cuiners | Pastissers
Ideologies polítiques
Anarquisme

ESTRUCTURA MILITAR

BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA

Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
1936-1939

gen. 1936

jul. 1936

ag. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

març 1939

abr. 1939

Llegenda d'icones

Batalla
Esdeveniment
Brigada
Més informació
  • Va néixer a Buenos Aires el 1912.
  • Els seus pares havien arribat com a immigrants espanyols el 1909. La mare va enviduar jove, i el seu nou company era un actiu anarquista que va influir en la formació de Rafael.
  • Des de molt jove va militar a la FORA (Federació Obrera Regional Argentina) i amb només quinze anys va ser detingut per les manifestacions que van tenir lloc per les execucions de Sacco i Vanzetti.
  • Va ser la primera de tres detencions vinculades a les seves activitats com a militant anarquista. L'última amb una identitat falsa, tindria conseqüències.
  • Era contrari al servei militar obligatori i va idear un pla per evitar-lo. Va elaborar documentació falsa, amb la complicitat del seu padrastre espanyol, i va adoptar la identitat de Rafael Nevado.
  • Com Rafael Nevado, suposadament espanyol i anarquista, se li va aplicar la Llei de Residència i va ser deportat en el vapor “Chaco”, durant la dictadura d'Uriburu.
  • A Espanya, va treballar en l'àmbit gastronòmic i s'afilià al sindicat, on va conèixer a Manuel Picón, que es convertí en el seu sogre, quan es va casar amb la seva filla Magdalena.
  • Fidel a les seves idees, es vincula a la CNT - FAI.
  • El matrimoni s'instal·la a Barcelona i inscriu la unió en el Consolat argentí.
  • Durant els primers mesos de la guerra, va ser part de les patrulles de control, concretament a la Patrulla de Gràcia i a la seu central de carrer Elías. Dissoltes les patrulles, va ingressar el 1937 a l'Exèrcit Popular de la República, a la 35a Divisió, creada sobre la base de les Brigades Internacionals.
  • Va tenir el grau de tinent en transmissions amb la identitat argentina de Rafael Parrados.
  • Al final de la guerra, Parrados i la seva família van passar pels camps francesos fins a aconseguir embarcar en el "Mar del Plata" rumb a Buenos Aires.
  • Van arribar el 14 de març de 1939, però només desembarcar van ser detinguts. Magdalena a l'Hotel d'Immigrants, la filla petita, Maricel, va ser lliurada a una família perquè en tingués custòdia, i Rafael a l'illa Demarchi.
  • Magdalena, un mes després de l'arribada a Buenos Aires, va donar a llum a l'Hospital de l'Hotel d'Immigrants a la seva segona filla.
  • Per a llavors, els companys de la FORA coneixien la situació; el diari La Protesta havia difós la notícia i així van exercir pressió fins a aconseguir la llibertat de Magdalena, que va poder reunir-se amb la seva altra filla, a casa de la mare de Parrados.
  • La situació de Rafael es complicava. Així doncs, basant-se en la primera deportació en "El Chaco", per “actividades disolventes del ser nacional”, es va determinar que era espanyol, i que s'havia de procedir a la seva deportació.
  • Quan Rafael va ser informat de la decisió, sabent que el seu pas per les Patrulles li assegurava una mort ignominiosa, es va llançar d'una finestra del tercer pis de la presó. Molt mal ferit, va ser ingressat, amb custòdia policial, a l'Hospital Rawson.
  • La notícia llavors sí que va tenir àmplia repercussió, i de fet va mobilitzar a les centrals obreres i a la premsa per a demanar que es respectés la seva condició de ciutadà.
  • La família va aconseguir ser rebuda pel ministre de l'Interior i passats vuit llargs mesos, Rafael es va deslliurar de l'amenaça de l'extradició, a canvi d'abandonar tota activitat política i sindical, ja que per a l'estat, continuava sent un estranger “indesitjable”.
  • El reconeixement de la nacionalitat va demorar encara diversos anys.

FONTS DOCUMENTALS

Font Tipologia Número de pàgina o enllaç
CLADERA JAIME, Gabriela. Informació diversa sobre brigadistes argentins. [S.l : s.n.], 2024. Arxiu i material gràfic

complet

MAPA DE VIDA

batalles hospitals camps
Mapa