![Font: CLADERA JAIME, Gabriela. Informació diversa sobre brigadistes argentins. [S.l : s.n.], 2024. PARRADO, Rafael Salvador](/sites/default/files/brigadistes/parrado.png)
DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
NEVADO, Rafael
PARRADOS, Rafael
País de naixement | País procedència
Argentina
Espanya
Lloc de naixement
Buenos Aires
Data de naixement
1912
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Argentins
Espanyols
Professions
Cuiners | Pastissers
Ideologies polítiques
Anarquisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
1936-1939
jul. 1936
oct. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Va néixer a Buenos Aires el 1912.
- Els seus pares havien arribat com a immigrants espanyols el 1909. La mare va enviduar jove, i el seu nou company era un actiu anarquista que va influir en la formació de Rafael.
- Des de molt jove va militar a la FORA (Federació Obrera Regional Argentina) i amb només quinze anys va ser detingut per les manifestacions que van tenir lloc per les execucions de Sacco i Vanzetti.
- Va ser la primera de tres detencions vinculades a les seves activitats com a militant anarquista. L'última amb una identitat falsa, tindria conseqüències.
- Era contrari al servei militar obligatori i va idear un pla per evitar-lo. Va elaborar documentació falsa, amb la complicitat del seu padrastre espanyol, i va adoptar la identitat de Rafael Nevado.
- Com Rafael Nevado, suposadament espanyol i anarquista, se li va aplicar la Llei de Residència i va ser deportat en el vapor “Chaco”, durant la dictadura d'Uriburu.
- A Espanya, va treballar en l'àmbit gastronòmic i s'afilià al sindicat, on va conèixer a Manuel Picón, que es convertí en el seu sogre, quan es va casar amb la seva filla Magdalena.
- Fidel a les seves idees, es vincula a la CNT - FAI.
- El matrimoni s'instal·la a Barcelona i inscriu la unió en el Consolat argentí.
- Durant els primers mesos de la guerra, va ser part de les patrulles de control, concretament a la Patrulla de Gràcia i a la seu central de carrer Elías. Dissoltes les patrulles, va ingressar el 1937 a l'Exèrcit Popular de la República, a la 35a Divisió, creada sobre la base de les Brigades Internacionals.
- Va tenir el grau de tinent en transmissions amb la identitat argentina de Rafael Parrados.
- Al final de la guerra, Parrados i la seva família van passar pels camps francesos fins a aconseguir embarcar en el "Mar del Plata" rumb a Buenos Aires.
- Van arribar el 14 de març de 1939, però només desembarcar van ser detinguts. Magdalena a l'Hotel d'Immigrants, la filla petita, Maricel, va ser lliurada a una família perquè en tingués custòdia, i Rafael a l'illa Demarchi.
- Magdalena, un mes després de l'arribada a Buenos Aires, va donar a llum a l'Hospital de l'Hotel d'Immigrants a la seva segona filla.
- Per a llavors, els companys de la FORA coneixien la situació; el diari La Protesta havia difós la notícia i així van exercir pressió fins a aconseguir la llibertat de Magdalena, que va poder reunir-se amb la seva altra filla, a casa de la mare de Parrados.
- La situació de Rafael es complicava. Així doncs, basant-se en la primera deportació en "El Chaco", per “actividades disolventes del ser nacional”, es va determinar que era espanyol, i que s'havia de procedir a la seva deportació.
- Quan Rafael va ser informat de la decisió, sabent que el seu pas per les Patrulles li assegurava una mort ignominiosa, es va llançar d'una finestra del tercer pis de la presó. Molt mal ferit, va ser ingressat, amb custòdia policial, a l'Hospital Rawson.
- La notícia llavors sí que va tenir àmplia repercussió, i de fet va mobilitzar a les centrals obreres i a la premsa per a demanar que es respectés la seva condició de ciutadà.
- La família va aconseguir ser rebuda pel ministre de l'Interior i passats vuit llargs mesos, Rafael es va deslliurar de l'amenaça de l'extradició, a canvi d'abandonar tota activitat política i sindical, ja que per a l'estat, continuava sent un estranger “indesitjable”.
- El reconeixement de la nacionalitat va demorar encara diversos anys.
FONTS DOCUMENTALS
Font | Tipologia | Número de pàgina o enllaç |
---|---|---|
![]() |
Arxiu i material gràfic | complet |
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps
Mapa