Parti Communiste Français (PCF) (Partit Comunista Francès)

El Partit Comunista Francès (PCF) va ser el principal motor organitzatiu i operatiu de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, actuant com el braç executor de la Tercera Internacional (Komintern) a l'Europa Occidental. Davant la política oficial de no-intervenció del govern francès, el PCF va establir a París el centre neuràlgic de reclutament mundial, on gestionava de forma clandestina l'acollida, la documentació i el transport dels voluntaris d'arreu del món cap a la frontera. Gràcies a aquesta proximitat i a una intensa mobilització interna, els francesos van constituir el contingent nacional més nombrós de les brigades, amb prop de 9.000 combatents integrats en unitats emblemàtiques com la XIV Brigada "Marseillaise" o el Batalló "Commune de Paris". A més de la base militant, destacats dirigents del partit van assumir el control absolut de l'organització militar; l'exemple més clar va ser André Marty, membre del comitè central del PCF, que va exercir de comissari general i cap suprem de la base d'Albacete amb una disciplina de ferro. Finalment, el partit va estendre la seva acció més enllà del front a través de sindicats aliats com la CGT i organitzacions de solidaritat, coordinant el subministrament de material bèl·lic i desplegant la Central Sanitària Internacional per enviar metges, ambulàncies i hospitals de campanya en suport de la Segona República.