Centúria Malatesta | Batalló Matalesta | Batallón de la Muerte
El Batalló de la Mort (també conegut com a Centúria Malatesta) va ser una unitat de milícies anarquistes d'origen internacional que va tenir una relació complexa i de col·laboració purament militar amb les Brigadas Internacionals, malgrat les seves profundes diferències ideològiques i estructurals.
Fundat inicialment a l'estiu de 1936 per l'anarquista italià Nicola Menna amb exiliats antifeixistes i voluntaris que havien anat a Barcelona per a l'Olimpíada Popular, el batalló va agrupar llibertaris sota el nom del teòric Errico Malatesta i va rebre finançament de Diego Abad de Santillán. Després d'un primer fracàs militar a Osca, la unitat es va reorganitzar sota el comandament de Cándido Testa i va guanyar una immensa fama el març de 1937 durant una vistosa desfilada pel Passeig de Gràcia de Barcelona; la seva estètica de jerseis negres, boines i insígnies de calaveres recordava paradoxalment els arditi feixistes, tot i que marxaven sota el lema llibertari "Sense Déu ni amo".
La seva vinculació directa amb les Brigades Internacionals es va materialitzar durant la crucial ofensiva d'Osca de juny de 1937. En aquell moment, per necessitats del front i en ple procés d'unificació de l'exèrcit, el Batalló de la Mort va quedar enquadrat orgànicament dins la XII Brigada Internacional. Dins d'aquesta cèlebre brigada d'estrangers d'origen majoritàriament comunista, els anarquistes de la Malatesta van conviure i lluitar colze a colze amb altres unitats històriques com el Batalló Garibaldi (també format per antifeixistes italians d'altres ideologies) i el Batalló Dabrowski. Aquesta col·laboració va ser fruit de la voluntat del general de la República Sebastián Pozas de llançar un atac coordinat per desviar tropes franquistes del front nord, tot i que l'ofensiva va acabar en un tràgic fracàs on va morir el mateix comandant de la XII Brigada, el general Lukács.
Aquesta convivència forçada va posar de manifest la tensió del moment: mentre que les Brigades Internacionals obeïen directament al govern republicà i estaven fortament influenciades pel Partit Comunista, la Centúria Malatesta defensava aferrissadament l'autonomia llibertària de les milícies. Després d'aquestes batalles compartides i de la sagnant desfeta a l'ermita de Santa Quiteria, la forçosa militarització definitiva impulsada pel govern central va fer que el batalló refusés perdre la seva identitat llibertària, dissolent-se finalment a finals de 1937 i integrant els seus supervivents en la 142 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular regular.
